Viure i treballar al segle XIX, 1793-1900 (2008)

Genís Barnosell, "Viure i treballar al segle XIX, 1793-1900", a Jesús M. Gutiérrez, coord. Història de la Garrotxa, Vol. V de la Història de les Comarques Gironines, Girona: Diputació de Girona, 2008, pp.465-514.

Es fa un estat de la qüestió sobre la història econòmica i social d'aquesta comarca al llarg del segle XIX. S'analitza, en primer lloc, l'evolució de la població en una comarca que creix modestament, en comparació al conjunt català, entre 1787 i 1857, mentre que a partir d'aquesta data perd població en termes absoluts. La crisi es va notar primer en els municipis més tèxtils per estendre's després a tota la comarca -en un context, però, ben diferent de l'actual, ja que les zones més muntanyoses agruparen sempre prop de la meitat de la població de tota la comarca.

Pel que fa a l'activitat econòmica, el primer que cal destacar és que la gran majoria de la població (al voltant del 70% de la població activa masculina) es va dedicar sempre a l'agricultura. La indústria -el sector pel qual la comarca és més coneguda i que tenia sens dubte funcions molt clares d'arrossegament sobre el conjunt de l'economia- n'agrupava el 16-17%, i els serveis, entre el 7 i el 10%. Pel que fa a la indústria, els dos grans sectors, per capital fix invertit, eren el tèxtil i la mòlta tradicional de gra, si bé el primer va ocupar sempre molts més treballadors i era molt més dinàmic. El text ressegueix la cronologia de la crisi dels diferents subsectors tèxtils, l'impacte sobre l'ocupació masculina i femenina, i n'analitza les causes, més enllà de l'explicació tradicional basada en l'aïllament de la comarca. Entre aquests altres factors se citen la disponibilitat de recursos energètics, els costos del transport, l'endarreriment acumulat al primer terç del segle XIX, la dimensió de les unitats productives i les seves dificultats per accedir al mercat. A banda, es fa un repàs a l'evolució dels principals conreus de la comarca i es dóna una ullada al sector serveis.

En segon lloc, l'article analitza els gremis, germandats i sindicats existents a la zona. Es relaten les associacions de socors mutus existents a Olot en 1867/68, la majoria de les quals es trobaven vinculades a un sol ofici i que tenien els seus origens en les germandats i gremis de començaments del segle XIX. Més concretament, es mostren també els comptes de la germandat de teixidors entre 1827 i 1863, per veure com, malgrat la crisi, es mantingué la seva importància. Per altra banda, s'expliquen les activitats dels sindicats en els anys 1840-43, 1854-56 i després de 1868, i s'esmenten algunes de les relacions existents entre un tipus i altres d'organitzacions (si bé una anàlisi detallada d'aquest tema es deixa per un altre treball). Finalment, en el marc de l'activitat sindical i de l'evolució de la indústria tèxtil se suggereixen algunes de les claus interpretatives que hauria de tenir qualsevol anàlisi del ludisme.

En definitiva, a més d'una descripció dels principals trets de la història econòmica i social de la Garrotxa, es plantegen algunes qüestions claus de l'anàlisi del segle XIX, especialment, la qüestió de la no linealitat del progrés econòmic i les estratègies dels treballadors i petits artesans per fer front a les contingències laborals i de salut de les seves vides.

Orígens del sindicalisme català (1999)

Genís Barnosell, Orígens del sindicalisme català, Vic: Eumo Editorial (Editorial de la Universitat de Vic), 1999, 270 pàgs. Pròleg de Josep Fontana.

Aquesta obra és una versió força completa de la tesi doctoral, dirigida per Josep Fontana, que l'autor va presentar a l' Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, l'any 1996. El tema fonamental el constitueix el sorgiment, a la Catalunya de començaments de la dècada de 1840, del primer sindicalisme organitzat, i el seu context econòmic i polític. El llibre consta de tres parts. A la primera part, titulada "Els orígens del sindicalisme: l'experiència anterior a 1840", s'analitzen els gremis, les societats de socors mutus i el ludisme per buscar, tot respectant la seva especificitat històrica, les possibles relacions d'aquests fenòmens amb el naixent sindicalisme. A la segona part, titulada "Industrialització i sindicalisme", s'analitza, per una banda, l'estructura de la indústria del teixit i els canvis que s'estaven produïnt en aquells moments, especialment pel que fa a les remuneracions i a l'organització del treball. Per altra banda, s'analitzen les respostes que els treballadors produïren per defensar els que creien que eren els seus interessos. Aquesta anàlisi es porta a terme tant des d'un plantejament general a nivell català, com a partir de l'anàlisi aprofundida dels casos de Barcelona i Vic, a més de referències menors a Girona, Cardona, Berga, Sallent i Manresa. A la tercera part, titulada "Política i ideologia", s'analitza la perspectiva amb què els diferents grups polítics entenien l'actuació de les associacions de treballadors i la inserció d'aquestes a la política de l'època, rebutjant les categories de subordinació i de manca d'ideologia en les associacions amb les quals la historiografia havia tractat aquestes qüestions.

Ressenyes de Manuel Risques (Universitat de Barcelona) a L'Avenç, n. 245 (2000), p.76-77; i de Jesús Millàn (Universitat de València) a Recerques n. 40 (2000)

Obrers i artesans (1997)

Genís Barnosell, "Obrers i artesans", a Josep M. Fradera, dir. La gran transformació, 1790-1860. Vol. 6 de Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, pàgs. 178-193.

El text analitza, en els casos de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, la composició social dels sectors treballadors urbans, les seves remuneracions i les seves condicions de vida des de finals del segle XVIII fins a 1860, aproximadament. En segon lloc, s'analitzen els moviments socials protagonitzats per treballadors i treballadores, i, especialment, el naixent sindicalisme. Finalment, es fa una reflexió sobre les relacions entre capitalisme, industrialització i sindicalisme

L'associació de teixidors de Vic, 1840-1843 (1997)

Genís Barnosell, "L'associació de teixidors de Vic, 1840-43": Ausa, XVII, 138, 1997, p.303-318

L'article analitza, en primer lloc, l'estructura industrial del teixit de cotó a la ciutat de Vic (Osona) a la primera meitat del segle XIX, fent referència al nombre i dimensions de les unitats productives, la seva maquinària i el nombre de treballadors, resultant una ciutat dominada per les petites unitats productives que tendien cada vegada més, però, a reunir els telers a l'interior dels tallers. En segon lloc s'analitza la composició social de l'associació de teixidors de Vic (sindical, 1840-43) i la seva implantació al si de la indústria, resultant una associació masculina formada bàsicament per "jornalers" -és a dir, teixidors que treballaven per compte d'altri en telers situats majoritàriament als tallers dels patrons, per petits que fossin aquests- que va arribar a agrupar al voltant de la meitat dels teixidors residents a Vic. En tercer lloc, s'analitza la composició social de les associacions de socors mutus tradicionals (que donaven ajuda en els casos de malaltia i mort) entre 1834 i 1847, resultant una presència de fabricants i petits contribuents al seu si d'aproximadament el 25% (aquest % a l'associació sindical era, com a molt, del 2,5%) i, si bé hi havia un nombre destacat de teixidors "jornalers", aquests eren una minoria en comparació a tots els que hi havia a Vic (100 o 150 dels 800 o 900 que hi havia, i repartits en tres associacions). En quart lloc, el gremi de teixidors de Vic sembla haver entrat en una decadència irreversible a la dècada de 1830 i quedar reduït a uns pocs petits productors. És possible que alguns dels teixidors abans agremiats passessin a formar part de la nova associació sindical, però en cap moment el gremi sembla servir de paraigües legal d'aquesta. Finalment, molts teixidors haurien tingut una experiència associativa anterior en un "gremio de mancebos artesanos y menestrales de todas artes" les activitats del qual (almenys a finals del segle XVIII, ja que pràcticament no es conserva documentació del XIX) havien sigut sempre estrictament religioses. En definitiva, l'associació de teixidors de Vic hauria pogut recollir experiència organitzativa provinent d'experiències anteriors diverses. Aquest sindicat, tanmateix, fou una novetat tant pels seus objectius clarament sindicals, com per la seva composició social, que excloïa els contribuents i aplegava un nombre de teixidors "jornalers" mai reunit fins aleshores en una sola organització.

La indústria tèxtil a Olot, 1820-1850 (1996)

Genís Barnosell, "La indústria tèxtil a Olot, 1820-1850", Vitrina, n.8, 1996, Olot, pàgs. 9-16.

En contrast amb l'auge del segle XVIII, la historiografia olotina ha destacat la decadència del segle XIX. Ja l'any 1849, Pere Casellas atribuïa "la notable espatriación" del olotins a la guerra i a la "decadencia fabril". A partir de noves dades i de les ja disponibles, l'article proposa una revisió de l'estat de la indústria tèxtil olotina entre 1820 i 1850, per tal de dibuixar millor la seva estructura i precisar la cronologia de la "decadència". La imatge d'una crisi irreversible des de finals del segle XVIII es pot, així, matisar.