Genís Barnosell, Orígens del sindicalisme català, Vic: Eumo Editorial (Editorial de la Universitat de Vic), 1999, 270 pàgs. Pròleg de Josep Fontana.
Aquesta obra és una versió força completa de la tesi doctoral, dirigida per Josep Fontana, que l'autor va presentar a l' Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, l'any 1996. El tema fonamental el constitueix el sorgiment, a la Catalunya de començaments de la dècada de 1840, del primer sindicalisme organitzat, i el seu context econòmic i polític. El llibre consta de tres parts. A la primera part, titulada "Els orígens del sindicalisme: l'experiència anterior a 1840", s'analitzen els gremis, les societats de socors mutus i el ludisme per buscar, tot respectant la seva especificitat històrica, les possibles relacions d'aquests fenòmens amb el naixent sindicalisme. A la segona part, titulada "Industrialització i sindicalisme", s'analitza, per una banda, l'estructura de la indústria del teixit i els canvis que s'estaven produïnt en aquells moments, especialment pel que fa a les remuneracions i a l'organització del treball. Per altra banda, s'analitzen les respostes que els treballadors produïren per defensar els que creien que eren els seus interessos. Aquesta anàlisi es porta a terme tant des d'un plantejament general a nivell català, com a partir de l'anàlisi aprofundida dels casos de Barcelona i Vic, a més de referències menors a Girona, Cardona, Berga, Sallent i Manresa. A la tercera part, titulada "Política i ideologia", s'analitza la perspectiva amb què els diferents grups polítics entenien l'actuació de les associacions de treballadors i la inserció d'aquestes a la política de l'època, rebutjant les categories de subordinació i de manca d'ideologia en les associacions amb les quals la historiografia havia tractat aquestes qüestions.
Ressenyes de Manuel Risques (Universitat de Barcelona) a L'Avenç, n. 245 (2000), p.76-77; i de Jesús Millàn (Universitat de València) a Recerques n. 40 (2000)
Aquesta obra és una versió força completa de la tesi doctoral, dirigida per Josep Fontana, que l'autor va presentar a l' Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, l'any 1996. El tema fonamental el constitueix el sorgiment, a la Catalunya de començaments de la dècada de 1840, del primer sindicalisme organitzat, i el seu context econòmic i polític. El llibre consta de tres parts. A la primera part, titulada "Els orígens del sindicalisme: l'experiència anterior a 1840", s'analitzen els gremis, les societats de socors mutus i el ludisme per buscar, tot respectant la seva especificitat històrica, les possibles relacions d'aquests fenòmens amb el naixent sindicalisme. A la segona part, titulada "Industrialització i sindicalisme", s'analitza, per una banda, l'estructura de la indústria del teixit i els canvis que s'estaven produïnt en aquells moments, especialment pel que fa a les remuneracions i a l'organització del treball. Per altra banda, s'analitzen les respostes que els treballadors produïren per defensar els que creien que eren els seus interessos. Aquesta anàlisi es porta a terme tant des d'un plantejament general a nivell català, com a partir de l'anàlisi aprofundida dels casos de Barcelona i Vic, a més de referències menors a Girona, Cardona, Berga, Sallent i Manresa. A la tercera part, titulada "Política i ideologia", s'analitza la perspectiva amb què els diferents grups polítics entenien l'actuació de les associacions de treballadors i la inserció d'aquestes a la política de l'època, rebutjant les categories de subordinació i de manca d'ideologia en les associacions amb les quals la historiografia havia tractat aquestes qüestions.
Ressenyes de Manuel Risques (Universitat de Barcelona) a L'Avenç, n. 245 (2000), p.76-77; i de Jesús Millàn (Universitat de València) a Recerques n. 40 (2000)
