En contrast amb l'auge del segle XVIII, la historiografia olotina ha destacat la decadència del segle XIX. Ja l'any 1849, Pere Casellas atribuïa "la notable espatriación" del olotins a la guerra i a la "decadencia fabril". A partir de noves dades i de les ja disponibles, l'article proposa una revisió de l'estat de la indústria tèxtil olotina entre 1820 i 1850, per tal de dibuixar millor la seva estructura i precisar la cronologia de la "decadència". La imatge d'una crisi irreversible des de finals del segle XVIII es pot, així, matisar.
20.6.08
La indústria tèxtil a Olot, 1820-1850 (1996)
Genís Barnosell, "La indústria tèxtil a Olot, 1820-1850", Vitrina, n.8, 1996, Olot, pàgs. 9-16.
En contrast amb l'auge del segle XVIII, la historiografia olotina ha destacat la decadència del segle XIX. Ja l'any 1849, Pere Casellas atribuïa "la notable espatriación" del olotins a la guerra i a la "decadencia fabril". A partir de noves dades i de les ja disponibles, l'article proposa una revisió de l'estat de la indústria tèxtil olotina entre 1820 i 1850, per tal de dibuixar millor la seva estructura i precisar la cronologia de la "decadència". La imatge d'una crisi irreversible des de finals del segle XVIII es pot, així, matisar.
En contrast amb l'auge del segle XVIII, la historiografia olotina ha destacat la decadència del segle XIX. Ja l'any 1849, Pere Casellas atribuïa "la notable espatriación" del olotins a la guerra i a la "decadencia fabril". A partir de noves dades i de les ja disponibles, l'article proposa una revisió de l'estat de la indústria tèxtil olotina entre 1820 i 1850, per tal de dibuixar millor la seva estructura i precisar la cronologia de la "decadència". La imatge d'una crisi irreversible des de finals del segle XVIII es pot, així, matisar.
