23.7.08

Entre el liberalismo y el saint-simonismo: J.Andrew de Covert-Spring


- Genís Barnosell, "Entre el liberalismo y el saint-simonismo: J. Andrew de Covert-Spring", a Manuel Suárez, editor, Utopías, quimeras y desencantos. El universo utópico en la España liberal, Ediciones de la Universidad de Cantabria, Santander, 2008, pp.2008, pp.113-157.

El text analitza la biografia de Joseph Andrew de Covert-Spring entre 1828 i 1837. Covert-Spring va ser el pseudònim d'un militar espanyol que va prendre contacte amb el saint-simonisme en 1828/29, i que entre 1835 i 1837 va residir a Barcelona. A la ciutat comtal va desenvolupar una intensa activitat intel·lectual i política a través de la qual va divulgar elements bàsics del pensament saint-simonià, constituint sens dubte un projecte polític i social original a la Barcelona de l'època.

Tanmateix, un requisit imprescindible per portar-lo a la pràctica era la consolidació d'un estat constitucional, amb sufragi censatari i un poder executiu fort, que garantís en el present la llibertat individual i que pogués iniciar les reformes necessàries per arribar a un futur millor. Les exclusions de gènere i classe en el present eren fonamentals en aquest projecte i la participació dels "pobres" es deixava per al futur i la de les dones per a un futur més llunyà encara, malgrat que tant en un cas com en l'altre es projectaven reformes perquè, amb el temps, s'acabés amb l'"explotació" que sofrien ambdós grups. Aquest projecte es va difondre a través d'un grup coherent d'escriptors en els quals la influència romàntica i la seva concepció de la utilitat pública i revolucionària de l'art era molt fort.
Enfrontat, tanmateix, a la problemàtica de l'elaboració de la constitució de 1837, Covert-Spring va identificar els projectes democràtics d'ampliació del sufragi masculí com l'arribada de l'"anarquia", i el seu pensament i acció política van sofrir canvis conceptuals, d'èmfasi i de companys polítics molt significatius, evolucionant cap al moderantisme. Aquesta evolució va ser, sens dubte, coherent amb molts dels punts de partida saint-simonians, però això no significa que aquesta evolució fos l'única possible, ni tan sols l'única coherent amb el saint-simonisme. Com mostren els seus dubtes de desembre de 1836 o les propostes d'altres escriptors, com Pere Felip Monlau o Pere Mata, una evolució menys dogmàticament antidemocràtica també hagués estat possible, sense per això vulnerar els principis saint-simonians en una mesura major del que els va vulnerar l'evolució moderada.