El republicanismo catalán (1840-1931): sociología y formas de movilización popular (2006)

Genís Barnosell, "El republicanismo catalán (1840-1931): sociología y formas de movilización popular", ponència presentada a les Jornades de Debat Interuniversitàries (Girona, Tarragona, Bellaterra i Barcelona) PER LA SEVA LLIBERTAT I LA NOSTRA. 75 Aniversari de la Segona República (1931-1939): Universitat Autònoma de Barcelona / Universitat de Girona / Universitat Rovira i Virgili / Museu d'Història de Catalunya, 2006

Publicat sota llicència Creative Commons a la pàgina web http://republica-republicanisme.uab.es sostinguda pel Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

El text planteja per al període 1840-1931 l'adeqüació del concepte "republicanisme popular" per al republicanisme existent a Catalunya. Es destaca, per una banda, l'evident capacitat de mobilització de les classes populars que va demostrar aquest republicanisme. També es destaca, però, que frecuentment aquest republicanisme podria ésser qualificat de "classes mitges", ja que sovint aquestes hi són més presents que no les estrictement populars -especialment pel que fa als "partits" republicans. A més, de l'anàlisi de les múltiples formes de mobilització que va desplegar el republicanisme i dels resultats de les elecciones del període (i especialment de les de la Segona República) se'n desprèn que el suport popular al republicanisme va ser sovint dèbil i volàtil, sempre en estreta competència amb altres ideologies. Si el republicanisme volia construir significativament els sectors populars en tant que "poble", aquest projecte va estar en constant competència amb aquells que els volien construir en tant que "classe" i també amb les opcions conservadores.