Genís Barnosell, "Relaciones conflictivas. Maestros y mancebos en Barcelona (1820-1850)", a Vicent Sanz / José A. Piqueras (Eds.), En el nombre del oficio. El trabajador especializado: corporativismo, adaptación y protesta, Madrid: Biblioteca Nueva, 2005, pp.23-46 Versió inicial: "Relaciones conflictivas. Maestros y oficiales carpinteros de Barcelona (1820-1850)", Ponència del 4º Coloquio Internacional de Hª Social, Benicàssim-Castelló, 2003, Universitat Jaume I (Grupo I+D Historia social comparada) - Historia Social - CSIC
En el context del debat europeu sobre si les relacions entre mestres i oficials eren més o menys harmonioses o conflictives, l'article analitza el cas barceloní entre finals del segle XVIII i meitats del segle XIX -en una ciutat, per tant, profundament transformada per la indústria tèxtil però en la qual el sector dels "oficis" continuava essent fonamental-. En primer lloc, s'analitzen els models de gremi existents a inicis de la dècada de 1830. En segon lloc, s'analitzen, en el context de la "dissolució" de l'ofici, els conflictes entre mestres i oficials fusters, i la molt diferent interpretació que donaven al que aparentment sembla una defensa comuna de la maestria i l'oficialia tradicionals. En tercer lloc, s'analitza la formació de Societats per part de mestres i oficials, destacant que eren aquests els que formaven les Societats de resistència i la molt àmplia conflictivitat laboral existent a la Barcelona de l'època. Metodològicament, es destaca que l'existència de conflicte en determinats aspectes que no excloïa el consens en d'altres; la necessitat, tanmateix, de superar la visió excessivament harmoniosa que resulta de l'anàlisi dels gremis controlats pels mestres i la utilitat d'analitzar els gremis de fadrins per veure el punt de vista d'aquests; i, finalment, es destaca com mestres i fadrins havien construït significats prou distints de conceptes fonamentals del llenguatge gremial com reciprocitat i harmonia.
