Genís Barnosell i Mònica Bosch, "Entrevista: Josep Fontana Lázaro", Mestall. Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, any III, n.6, 2001, p.3-5.
El professor Fontana defensa una forma de fer història que defugi la linialitat. Amb l'exemple de com s'ha construït l'estat espanyol, afirma que caldria entendre que a partir d'un moment determinat de la història poden produir-se "coses molt diferents" i "que és molt probable que els elements per explicar-ho siguin elements de contingència" -de manera semblant a com algunes teories de l'evolució atribueixen avui a aquesta contingència un "pes extraordinari". Enllaçant amb aquestes idees defensa "el retorn dels subalterns a la història", per mostrar que "hi havia gent que tenia projectes de societat diferents, perfectament lògics i coherents" que haurien pogut conduir cap a "presents diferents", i posa com a exemple el projecte democràtic de la insurrecció centralista (o jamància) de 1843. Per altra banda, i centrant-se en el cas català, defensa la necessitat d'una història policèntrica, que vagi més enllà del cas barceloní. Finalment, creu que l'ensenyament de la història pot ajudar als futurs ciutadans a desenvolupar la seva capacitat de "crítica racional" i ser conscients que "el paisatge social" és "un producte de les accions humanes" i que no hi ha res que sigui "fatal" o "natural".
El professor Fontana defensa una forma de fer història que defugi la linialitat. Amb l'exemple de com s'ha construït l'estat espanyol, afirma que caldria entendre que a partir d'un moment determinat de la història poden produir-se "coses molt diferents" i "que és molt probable que els elements per explicar-ho siguin elements de contingència" -de manera semblant a com algunes teories de l'evolució atribueixen avui a aquesta contingència un "pes extraordinari". Enllaçant amb aquestes idees defensa "el retorn dels subalterns a la història", per mostrar que "hi havia gent que tenia projectes de societat diferents, perfectament lògics i coherents" que haurien pogut conduir cap a "presents diferents", i posa com a exemple el projecte democràtic de la insurrecció centralista (o jamància) de 1843. Per altra banda, i centrant-se en el cas català, defensa la necessitat d'una història policèntrica, que vagi més enllà del cas barceloní. Finalment, creu que l'ensenyament de la història pot ajudar als futurs ciutadans a desenvolupar la seva capacitat de "crítica racional" i ser conscients que "el paisatge social" és "un producte de les accions humanes" i que no hi ha res que sigui "fatal" o "natural".
